Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
enantiotropia
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten dues formes cristal·lines d’una mateixa substància, quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d’una forma a l’altra es dóna a una temperatura concreta.
Aquesta temperatura és el punt de transició i és l’única en la qual les dues formes cristallines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
enantiomorfisme
Mineralogia i petrografia
Fenomen propi d’un cert tipus de cristalls en els quals la forma general es desenvolupa de dues maneres diferents, simètriques entre elles respecte a un pla, dins la mateixa espècie mineral.
El millor exemple és en els minerals de quars Els cristalls enantiomorfs pertanyen a les classes cristallines que no tenen plans ni centre de simetria
roca plutònica
Mineralogia i petrografia
Roca originada a partir d’un magma, la consolidació o la transformació de la qual s’ha produït a l’interior de la Terra.
Una característica comuna a la majoria d’aquestes roques és el fet d’ésser formades per agregats de minerals cristallitzats, per la qual cosa sovint hom les anomena roques cristallines
desvitrificació
Mineralogia i petrografia
Procés mitjançant el qual un vidre natural o artificial té tendència a adquirir forma cristal·lina; desenvolupa, doncs, un esbós de textura cristal·lina en el seu interior i en resulten estructures del tipus microfelsític o microsferolític.
La desvitrificació és un aspecte de la difusió sòlida originada per les forces cristallines quan no són neutralitzades per friccions internes Hom pot observar-la molt bé en les roques volcàniques
calcedònia
Calcedònia
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Quars criptocristal·í, format per masses de cristalls microscòpics, en qualsevol de les seves varietats.
Quan és disposada formant capes concèntriques, circulars o ellíptiques, és designada amb el nom d'àgata Si les bandes són rectilínies, les varietats s’anomenen ònix color blanc i negre i sardònix color blanc i vermell Les propietats físiques de les calcedònies són molt semblants a les de les varietats cristallines del quars
franklinita
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro i zinc, amb manganès i ferro, (Zn,Mn,Fe)(Fe,Mn)2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cristalls octaèdrics i també en masses Té un esclat metàllic i un color negre o marró fosc Té duresa 5,5-6,5 i pes específic de 5,07-5,34 És el mineral dominant dels jaciments de Franklin i Sterling Hill Nova Jersey, on forma capes gruixudes en calcàries cristallines
pirita
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
intrusió
Mineralogia i petrografia
Acció d’introduir-se una estructura de roca determinada, en estat de fusió, dins una altra de ja formada.
El terme designa especialment les roques cristallines introduïdes a través de fissures, discordants amb l’estructura de la roca encaixada en roques de natura sedimentària, i que han format dics, capes interstratificades, filons, etc El procés d’intrusió ha estat originat a l’interior de l’escorça terrestre, i el terme amb què hom el designa dóna nom a totes les roques que han estat consolidades a l’interior de la Terra roques intrusives
Auguste Bravais
Física
Mineralogia i petrografia
Físic i mineralogista francès.
Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X