Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen meteorític, és a dir,…
epitàxia
Mineralogia i petrografia
Fenomen consistent en el creixement orientat de dues espècies cristal·lines diferents.
Des del punt de vista morfològic, el problema és semblant al de les macles i, per tant, el fenomen pot ésser definit per la llei del creixement , indicant quines arestes són paralleles a tots dos cristalls i quina és la cara comuna Hom ha observat que, en general, aquest fenomen es dóna quan hi ha una gran semblança en la forma i en les dimensions del reticle cristallí de les dues substàncies, amb un marge del 15% en la variació de les dimensions del reticle
cromita
Mineralogia i petrografia
Cromat de ferro (III), FeCr2O4.
Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’aliatge per a acers i com a…
enantiotropia
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten dues formes cristal·lines d’una mateixa substància, quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d’una forma a l’altra es dóna a una temperatura concreta.
Aquesta temperatura és el punt de transició i és l’única en la qual les dues formes cristallines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada