Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
dipòsit terrigen
Mineralogia i petrografia
Nom genèric dels dipòsits que procedeixen de terra ferma, encara que siguin marítims per llur posterior situació, o bé aquells en els quals no ha intervingut l’acció de l’aigua.
En són un exemple els alluvions
agàric
Mineralogia i petrografia
Dipòsit esponjós calcari format en cavernes, esquerdes, etc.
fanglomerat
Mineralogia i petrografia
Conglomerat de classificació molt escassa i litològicament molt heterogeni format per materials grossos inclosos en una matriu molt abundant.
És un dipòsit de forma de ventall que s’origina al peu dels torrents, just en el punt on el canvi brusc de pendent fa perdre força a l’aigua que arrossega els materials, els quals, amb elements de tots els tipus litològics, es dipositen sense cap classificació granulomètrica
kieselgur
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per l’acumulació de closques de diatomees.
Constitueix una terra fina i porosa farina fòssil que és utilitzada en la fabricació de dinamita
polimetàl·lic | polimetàl·lica
Mineralogia i petrografia
Dit del dipòsit que conté tres o més metalls explotables econòmicament.
aglomerat | aglomerada
Mineralogia i petrografia
Dit de tota roca o dipòsit que reuneix les condicions d’un aglomerat.
trípol
Mineralogia i petrografia
Dipòsit silici pulverulent de color clar, de groc a vermellós, format per restes de diatomees i radiolaris.
Actualment es formen també uns sediments semblants a l’aigua dolça Hom el fa servir, gràcies a la seva porositat, en la fabricació de la dinamita i com a aïllant tèrmic també és emprat, per la seva duresa, per a polir el vidre, els metalls i les pedres dures
filó
Mineralogia i petrografia
Dipòsit mineral epigènic format per l’ompliment d’esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.
Un filó és delimitat per les parets , superfícies laterals, el sostre , superfície superior, i el mur , superfície inferior, i la seva localització és determinada per la direcció i el cabussament Hom anomena potència d’un filó el gruix mesurat perpendicularment a la direcció, i pot variar des d’uns quants centímetres fins a uns quants metres La longitud pot variar des d’uns quants metres fins a uns quants quilòmetres Els filons minerals es componen de la mena i de la ganga , segons que els materials siguin utilitzables o no per a l’explotació comercial Hi sol haver diversos filons pròxims…
sorra volcànica
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per materials solts, trencats o polvoritzats, que deixen algunes erupcions; també es presenta a les costes continentals i de les illes oceàniques volcàniques.
Els dipòsits més endinsats a la mar i d’elements més petits són els fangs, mentre que els més propers a la costa tenen trossos més grossos i constitueixen les sorres
fang de radiolaris
Mineralogia i petrografia
Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.
Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant