Resultats de la cerca

La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals , formats entre…

Pot presentar-se en forma de colades de lava o de dipòsits piroclàstics, i també en petites intrusions subvolcàniques de tipus dic Les carbonatites es donen en províncies magmàtiques alcalines, associades a sistemes de rift continentals Poden contenir una gran varietat de dipòsits minerals d’interès econòmic, com ara d’apatita, magnetita, coure i terres rares

Quan començà l’ús de les sals potàssiques com a fertilitzant a la segona meitat del segle XIX hom creia que Alemanya gaudia d’un monopoli mundial amb els importants dipòsits de Stassfurt Però posteriorment s’han anat descobrint altres jaciments econòmicament aprofitables en altres parts del món Les reserves conegudes són pràcticament inesgotables A Catalunya, els dipòsits explotats, molt pròxims entre ells, es troben a la vall del Cardener mines de Cardona i Súria i a la del Llobregat Balsareny i Sallent El mineral és dut per ferrocarril a Barcelona, des d’on és…

Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant

Constituïts en general per dipòsits molt fins d’origen orgànic globigerines , radiolaris , etc Contenen pocs sediments netament continentals, i aquests són sempre de cràcter eòlic

És poc abundant, i forma la part metàllica principal dels sideròlits Hom l’ha trobat en forma de plaquetes i petits grans en alguns dipòsits alluvials

Els dipòsits més endinsats a la mar i d’elements més petits són els fangs, mentre que els més propers a la costa tenen trossos més grossos i constitueixen les sorres

Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques

La seva formació és deguda a dipòsits que deixa l’aigua en successives inundacions i dessecacions per això les lumaquelles són generalment roques d’esculls a les zones de flux i reflux de la mar

Té una fractura estellosa o concoidal És de color blau, però pot presentar diverses coloracions Les ftanites es poden presentar com a segregacions noduloses en calcàries i dolomies, i també en dipòsits estratificats de gran extensió