Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
isomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, essent químicament diferents, tenen unes mateixes característiques cristal·logràfiques.
Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica
granulometria
Mineralogia i petrografia
Tècnica per a la mesura de les dimensions i, eventualment, la determinació de la forma dels grans o partícules que constitueixen una substància granulosa (un terreny, un mineral, etc).
L’anàlisi granulomètrica consisteix a separar la mostra, per garbellament o per sedimentació, en fraccions les dimensions de les partícules de cadascuna essent entre dos límits definits i a representar, en un gràfic, el percentatge sobre la mostra que representa cada fracció, relacionant-lo amb les dimensions de les partícules d’aquesta De l’anàlisi granulomètrica hom pot deduir el volum, el pes i el diàmetre mitjans i la superfície específica
sistema triclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per dues classes de simetria, la característica de les quals és la manca de simetria.
Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema
dipir
Mineralogia i petrografia
Un dels termes mitjans de la sèrie isomorfa de l’escapolita.
La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus
feldespat
feldespat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de fórmula general XZ4O8 (X essent sodi, potassi, calci o bari, i Z, silici i alumini).
Pertanyen al grup dels tectosilicats, és a dir, els tetràedres del SiO 4 van enllaçats entre ells per tetràedres de Al 2 O 3 en totes tres dimensions de l’espai Tots els minerals d’aquest grup són solucions sòlides de l' ortoclasa AlKSi 3 O 8 or, l' albita NaAlSi 3 O 8 ab i l' anortita CaAl 2 Si 3 O 8 an Tots els minerals d’aquest grup s’assemblen molt per les propietats físiques, però, segons la cristallització, formen dos subgrups el del feldespat de potassi i bari, de simetria monoclínica, i el de sodi-calci plagiòclasis, de simetria triclínica Els feldespats potàssics es presenten en…
molassa
Mineralogia i petrografia
Fàcies i formació sedimentària que correspon a una de les últimes del cicle geosinclinal i que és inclosa, després de les fases paroxismals de l’orogènesi, en les fosses marginals de les serralades.
Les molasses són formades per roques detrítiques, especialment gresos quarsífers amb ciment calcari, que inclouen també restes de closques de molluscs i de briozous també hom hi troba conglomerats Els materials que formen les molasses són típics de les planes costaneres deltaiques i procedeixen de la denudació de les serralades més pròximes en vies de formació sovint el sostre d’aquestes formacions són dipòsits salins i continentals Les molasses, essent només afectades pels períodes més tardans de l’evolució del geosinclinal, presenten discordances progressives Aquestes formacions són…
al·lomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten certs minerals que, essent d’igual composició química, difereixen en els formes cristal·lines pel fet que cristal·litzen a temperatures diferents.
Aquest és el cas de l’òxid de titani, que pot presentar-se en tres formes el rutil, l’anatasa de la singonia tetragonal i la brookita de la singonia ròmbica
enantiomorf | enantiomorfa
Mineralogia i petrografia
Dit d’una substància que es dóna en dues formes cristal·lines, cadascuna essent mútuament la imatge de l’altra en un mirall, com per exemple, l’àcid làctic-d i l’àcid làctic-l.