Resultats de la cerca

Aquesta substitució té lloc d’una manera lenta i contínua Un exemple típic de pseudomorfisme és la transformació de pirita en limonita, en què aquesta conserva les formes geomètriques de la pirita de vegades aquesta transformació no és total, i hom pot apreciar-hi, a l’interior, un nucli de pirita Un altre exemple és el de la leucita, que pertany al sistema regular per damunt de 600°C per sota d’aquesta temperatura passa al sistema tetragonal, però manté la forma externa del sistema regular

La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits

Els elements reals són els que hom pot apreciar a ull nu cares, arestes, vèrtexs i angles Els elements ideals són els que hom defineix teòricament a fi de fer possible l’estudi del cristall, com són els elements cristallogràfics eixos, angles, etc i els de simetria plans, eixos i centres de simetria

El diamant i la blenda són un exemple de substàncies isotípiques

Tenen, però, l’estructura interna cristallina corresponent Oposat a idiomorf

La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del quars foren…

Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en…