Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs, groguencs o rosats Té duresa 4,5-5 i pes específic 2,69

Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs o groguencs Té duresa 4,5 i pes específic 2,42-2,43

Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls incolors, blancs o groguencs Té duresa 5-5,5 i pes específic 3,00

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Forma agregats incolors o groguencs Té una duresa 3,5 i una densitat 2,57 Hom la troba en capes, alternant amb la sal Abunda molt en els jaciments de les sals potàssiques del nord d’Alemanya

Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània