Resultats de la cerca

Les altres propietats de la maragda són, essencialment, les generals del beril És una gemma molt apreciada, coneguda ja pels antics egipcis Des de l’any 1930 hom coneix mètodes per a obtenir-la sintèticament

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat

Varietat de color verd maragda de la calcantita, freqüent a les zones d’oxidació dels jaciments de minerals de coure Cristallitza en el sistema monoclínic té duresa 3,5-4 i pes específic 3,8

Cristallitza en el sistema triclínic Es presenta de color variable entre el verd maragda i el verd herba Té la ratlla de color verd clar i la lluïssor cèria o greixosa Fou descobert a Rodalquilar Almeria

Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa

Mineral aparentment amorf, d’estructura en forma de ronyó, superfície aspra i fractura concoidal Té una duresa 4,5-5 i un pes específic 4-4,1 És de color verd maragda Hom l’ha trobat a Frenenstadt Selva Negra i Cornwall

Tradicionalment el diamant, el robí, el zafir i la maragda havien estat considerades les úniques i vertaderas pedras precioses Totes les restants eren considerades predres semiprecioses La Confederació Internacional de la Joieria i Orfebreria de Diamants, Perles i Pedres establí el 1970 que el terme pedra semipreciosa era incorrecte i el prohibí