Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
margocalcària
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica i carbonatada o de precipitació química formada per carbonat de calci (65 a 90%), en forma de marga i calcària, i minerals de l’argila.
És formada per l’alternança de capes calcàries i margues
jacint de Compostel·la
jacint de Compostel·la
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat cristal·litzada del quars, d’un color vermell opac, que es presenta normalment en cristalls petits, molt ben conformats, aïllats o bé en grups.
N'hi ha sobretot a les argiles, les margues i els guixos del Keuper
amfibolita
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa composta per amfíbols (hornblenda) i plagiòclasis (andesina a labrador), en proporcions variables.
Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues
sediments batials
Mineralogia i petrografia
Sediments dipositats a la zona batial, constituïts pels materials més fins procedents dels continents, especialment margues, gresos i calcàries.
No hi sol haver gaires canvis de composició en el sentit vertical, però hi ha canvis de fàcies en el sentit horitzontal
argila
Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…