Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
basalt

basalt
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia efusiva bàsica de gra fi, de gran densitat i color fosc.
És l’equivalent volcànic d’un gabre roca plutònica És constituït per plagiòclasi càlcica principalment labradorita i per piroxè augita, amb olivina o sense El principal mineral accessori és la magnetita El basalt vitri és anomenat taquilita La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques arc d’illes El basalt poc alcalí toleític és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans L’expansió dels oceans a…
glauconita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de ferro i potassi, alumini i magnesi, K(Fe,Mg,Al)2 (Si4O1 0) (OH)2
.
Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics
magma
Mineralogia i petrografia
Líquid a alta temperatura (més de 600°C) que en refredar-se origina roques (magmatització).
Si el refredament és lent i s’esdevé a una certa profunditat, origina les roques plutòniques si s’esdevé a la superfície, el refredament és ràpid i origina les roques volcàniques Segons el seu quimisme pot ésser magma granític àcid, ric en SiO 2 , amb composició pròxima als granits, i que es forma sota els continents, a 20-30 km de profunditat, o magma basàltic bàsic, pobre en SiO 2 , amb composició pròxima al basalt, format a uns 40 km de profunditat en els continents, però només a 10 km als oceans
fang de radiolaris
Mineralogia i petrografia
Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.
Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant