Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
reflexió
Mineralogia i petrografia
Obtenció de la figura simètrica d’una de donada amb relació a un pla que hom pren com a element de simetria.
La nova figura obtinguda és anomenada imatge o reflexió de la primera A cada punt A 0 d’una figura li'n correspon un altre A 1 com a imatge Cada punt i la seva imatge es troben sobre una recta perpendicular al pla de reflexió i a igual distància a l’un i a l’altre costat d’aquest La reflexió amb lliscament és una operació complexa de simetria que consisteix en l’associació d’una reflexió i una translació parallela al pla de translació
pla de simetria
Mineralogia i petrografia
Element de simetria que indica una reflexió.
Les figures simètriques en relació amb aquest pla tenen la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la imatge obtinguda amb un mirall pla
rotació
Mineralogia i petrografia
Desplaçament sense deformació d’una figura, tal que en el seu moviment cadascun dels punts gira amb el mateix angle i en el mateix sentit al voltant d’una recta determinada en posició i que és anomenada eix de rotació
.
Hom diu que la rotació és alternant , quan l’operació de simetria és formada per una rotació i una reflexió simultànies La rotació helicoidal és una operació de simetria que es caracteritza per una rotació simple acompanyada d’un desplaçament simultani segons l’eix de rotació anomenat, en aquest cas, eix helicoidal
pla de macla
Mineralogia i petrografia
Superfície d’una macla en què coincideixen, per reflexió, els cristalls que la formen.
simetria
Mineralogia i petrografia
Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.
La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits
zona cristal·logràfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna que és una aresta del cristall.
Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla
sismoestratigrafia
Mineralogia i petrografia
Estudi estratigràfic de les unitats i de les fàcies, com a resultat de l’anàlisi de les dades fornides per la sísmica de reflexió.
astèria
Mineralogia i petrografia
Imatge asteriforme, que apareix en cristalls o en làmines cristal·lines tallades perpendicularment a l’eix principal, deguda a la reflexió de la llum per estries o inclusions microscòpiques.
macla
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí regular constituït per dos cristalls associats simètricament, l’un dels quals pot ésser posat paral·lel a l’altre mitjançant una reflexió sobre una cara comuna, anomenada pla de macla, o bé mitjançant un gir de 180° entorn d’una recta comuna anomenada eix de macla
.
El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats
diamant
Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…