Resultats de la cerca

Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Forma agregats incolors o groguencs Té una duresa 3,5 i una densitat 2,57 Hom la troba en capes, alternant amb la sal Abunda molt en els jaciments de les sals potàssiques del nord d’Alemanya

Quan començà l’ús de les sals potàssiques com a fertilitzant a la segona meitat del segle XIX hom creia que Alemanya gaudia d’un monopoli mundial amb els importants dipòsits de Stassfurt Però posteriorment s’han anat descobrint altres jaciments econòmicament aprofitables en altres parts del món Les reserves conegudes són pràcticament inesgotables A Catalunya, els dipòsits explotats, molt pròxims entre ells, es troben a la vall del Cardener mines de Cardona i Súria i a la del Llobregat Balsareny i Sallent El mineral és dut per ferrocarril a Barcelona, des d’on és exportat

Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també…

Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica

Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc