Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
lignit
lignit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més pobre en carboni (del 55 al 75%) i quasi sempre d’origen terciari.
El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca…
pegmatita
pegmatita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva filoniana d’origen hidrotermal.
Les pegmatites es presentes associades quasi sempre amb el granit, puix que són el resultat de la cristallització fraccionada del magma Les pegmatites granítiques són formades per quars i feldespats alcalins, quasi sempre amb moscovita i de vegades també amb biotita, per la qual cosa la seva composició és gairebé idèntica a la del granit La diferència essencial amb aquest està en la seva textura, puix que les pegmatites són químicament i mineralògicament simples, però també n'hi ha de complexes, que contenen elements rars i minerals poc corrents en aquest cas, poden…
estroncianita
Mineralogia i petrografia
Carbonat d’estronci, SrCO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster…
cipolí
Mineralogia i petrografia
Varietat de marbre format per calcàries cristal·lines esquistoses i acompanyades gairebé sempre per talc, mica i clorita en forma de palletes disposades en faixes.
Hom també pot trobar uns altres minerals, com és ara la turmalina, el corindó, etc És de color verd, i hom el fa servir per a adornar
eulitita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, de duresa 5-6 i esclat no metàl·lic.
Forma cristalls petits, tetraèdrics, sempre implantats És de color marró vermellós o groc de vi
mètode de Schröder van der Kolk
Mineralogia i petrografia
Mètode per a determinar l’índex de refracció de partícules cristal·lines, amb l’ajut del microscopi.
Aquest mètode utilitza la illuminació obliqua per a fer la determinació, la qual és feta sempre respecte a líquids d’índex de refracció conegut
sediments abissals
Mineralogia i petrografia
Sediments formats en els fons submarins a més de 2.000 m de profunditat.
Constituïts en general per dipòsits molt fins d’origen orgànic globigerines , radiolaris , etc Contenen pocs sediments netament continentals, i aquests són sempre de cràcter eòlic
adelita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de calci i magnesi hidratat, CaMgAsO4(OH).
Cristallitza en el sistema ròmbic, es troba gairebé sempre informe i disseminada té fractura conoidal i color gris Té duresa 5, i pes específic 3,7
calcantita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de coure, CuSO4 · 5H2O.
Mineral triclínic, de color blau i lluïssor vítria, que es presenta gairebé sempre en masses estalactítiques, crostes i eflorescències És abundant a Xile, on constitueix mena del coure
silvinita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per silvina.
Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques