Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls que sovint es presenten maclats amb un aspecte pseudohexagonal Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 4,3 Normalment és incolor o blanc, bé que de vegades pot tenir un lleuger color groc És el més important dels minerals del bari després de la baritina BaSO 4 Generalment es presenta associada a la galena i a la baritina en les venes hidrotermals de baixa temperatura N'hi ha jaciments importants a Cumberland i Durham Anglaterra i a Califòrnia EUA També n'hi ha al Camp de Tarragona i al País Basc

És dihexagonal piramidal que es presenta quasi sempre en agregats granats i en espat Té una fractura concoidal i és fràgil Té un color de roig de sang Conté Mn en molts casos La duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 5,5 És una mena del zinc

El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, d’una duresa entre 1,5-2 i d’una densitat entre 4,6-4,76 És de color blau violaci, sovint amb iridescències de color groc llautó i vermell fosc A vegades conté també vestigis de ferro i, molt sovint, és associada amb uns altres sulfurs de coure calcopirita, calcosina, i bornita Se sol donar en zones d’enriquiment secundari, en les quals s’ha format per alteració de sulfurs primaris

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o acicular, bé que sovint es presenta en masses nodulars, reniformes o botrioides De color verd viu i esclat mat o de seda, té una duresa 3,5-4 i una densitat aproximada de 4 La malaquita és un mineral secundari del coure, sovint associat amb l'atzurita Hom la troba a la zona oxidada superior dels jaciments de coure, sobretot en aquelles regions on hi ha calcàries, i és utilitzada com a pedra ornamental

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics, sovint modificats amb l’hexàedre o rombododecàedre Es presenta també, sovint, en masses irregulars És molt coneguda la macla de l’espinella segons la cara de l’octàedre Té una duresa 7,5-8 i una densitat 3,58, que augmenta si el magnesi és substituït per ferro, zinc o manganès El color és molt variable, de vermell robí espinella a blau, verd, marró o quasi incolor Són, en general, minerals formats a alta temperatura

La seva composició química és SiO 2 , i el seu camp d’estabilitat és entre 1 470°C i 1 713°C Aquesta última és la temperatura de fusió de la sílice, a partir de la qual la fase estable és la sílice líquida Cristallitza en el sistema regular, i sovint es presenta en forma de petits cristalls octaèdrics o també en forma d’agregats arrodonits De color blanc, té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,32 Hom la troba sovint en les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz

Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’…