Resultats de la cerca

Mineral que es presenta en masses negres i d’aspecte terrós semblant al sutge és mena del cobalt

És d’aspecte terrós, bastant friable i, a causa de la freqüent presència de pirita, de color grisenc És utilitzada per a fabricar ciment de construcció i per a adobar certes terres

Mineral pulverulent, terrós, de color groc verdós o grisós, anomenat també ocre de tungstè , que es presenta en masses resinoses compactes Artificialment, hom el pot fer cristallitzar en el sistema ròmbic N'hi ha a Cornwall, Connecticut i Bolívia

Cristallitza en el sistema cúbic, es presenta habitualment en forma de grans arrodonits, d’exfoliació molt imperfecta i color vermell, terrós i a vegades també negre Té duresa 6-7, 5 i pes específic 4,318 Hom el troba sovint inclòs en les roques pobres en feldespats gneis i micacites Els cristalls grossos són emprats en joieria

Cristallitza en el sistema monoclínic antigament hom el suposava, per error, triclínic Es forma com a producte de sublimació a les laves del Vesuvi més correntment es presenta en estat terrós, semblant al sutge Té una duresa de 3 a 4 i una densitat de 6 Abunda a Katanga, a Tennessee, al llac Superior i a Baviera N'hi ha a Burgos i a Río Tinto

Cristallitza en el sistema monoclínic Mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí És d’un aspecte terrós o compacte, i forma bandes, capes concèntriques, eflorescències i estalactites Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 3,2-3,8 El color és blanc o groc pàllid És anomenat també flor de zinc

Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Sovint té un aspecte terrós i es troba barrejat amb argiles i altres impureses És de color gris en els cristalls i vermell mat o brillant en les varietats terroses Té un esclat metàllic o submetàllic i una duresa que oscilla generalment entre 5 i 6 És una freqüent mena de ferro Els jaciments explotats són principalment d’origen sedimentari Els principals estats productors són els EUA, l’URSS, França, Suècia, Anglaterra, Alemanya i el Canadà

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure

El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca distància…