Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
lluita preventiva
Fitopatologia
Sistema de lluita contra plagues i malalties de les plantes.
Fa ús de les mesures de control abans de l’aparició dels paràsits o aquests assoleixen proporcions difícils de combatre, sia per modificació del medi, per l’aplicació d’un calendari de tractament o pel tractament o destrucció dels focus d’infestació
blanqueta
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica originada pel fong Erysiphe polygoni, coneguda també amb el nom de cendreta.
Ataca principalment les hortalisses, l’alfals i alguna planta ornamental Es caracteritza per l’aparició entre la primavera i l’estiu, a les tiges i a les fulles, d’unes taques blanques semblants a teranyines al començament i pulverulentes després, que es van estenent i poden arribar a recobrir la totalitat de la superfície dels òrgans atacats Hom combat la blanqueta amb tractaments a base de barreges sulfocúpriques i ensofrades/>
Esbart Verdaguer
Dansa i ball
Folklore
Agrupació folklòrica fundada a Barcelona per Manuel Cubeles i Solé (1945).
Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger
berrugues
Fitopatologia
Malaltia de les oliveres produïda per bacteris del gènere Pseudomonas
.
Es manifesta a les branques joves per l’aparició de tumors de primer aïllats, petits, verds i llisos, que esdevenen, després, llenyosos i de la mida d’un ou de gallina Les branques malaltes es fan improductives i arriben a caure Els bacteris penetren a través de ferides existents a l’escorça Els mitjans de lluita són preventius desinfecció de les ferides de poda amb sulfat de ferro o àcid fènic, cremada de les branques afectades, etc
cotonet
Fitopatologia
Malaltia del taronger, el llimoner i la vinya.
Es manifesta per l’aparició d’una secreció cotonosa que empastifa els fruits, produïda per Pseudococcus citri , el qual hiverna entre l’escorça i als formigers que hi ha als peus dels arbres i és atacat per un enemic natural, el coccinèllid Cryptolaemus montrouzieri que, hom cria en insectaris, com el de l’estació fitopatològica de Burjassot Horta, per poder-los servir als citricultors que tenen arbres atacats no té, però, acció sobre les vinyes malaltes, que hom tracta amb polvoritzants d’oli mineral o aplicant una emulsió de calç, quitrà i aigua de cep i a les sarments
sardanisme
Ballada popular al passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…
apoplexia
Fitopatologia
Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició repentina de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se; el mateix passa amb els raïms.
Els sarments desfullats s’assequen progressivament des de l’extrem Pot ésser produïda pel fong basidiomicet Stereum necator , en aquest cas els atacs poden anar precedits d’una depressió vegetativa notada per una clorosi i un marciment que comença pel marge de les fulles, no ataca tots els ceps de manera simultània en tallar el cep hom observa la fusta alterada i de color groc blanquinós El vent calent sec i fort produeix una apoplexia no parasitària que sol presentar-se en tots els ceps simultàniament
antracnosi
Fitopatologia
Malaltia de natura fúngica que ataca la vinya i diverses espècies de plantes hortícoles i d’arbres.
Es manifesta per l’aparició de taques negroses, sovint areolades, que acaben ulcerant-se L’antracnosi de la mongetera és produïda per Colletotrichum lindemuthianum la del pèsol i també la d’altres llegums per l’ Ascochyta pisi la del meló i d’altres cucurbitàcies pel Colletotrichum diplochaetum la de la tomaquera pel Colletotrichum lycopersici la de la noguera pel Gnomonia juglandis , la del cirerer pel Coccomyces hiemalis i la dels cítrics pel Colletotrichum gloesporioides , que ataca principalment el llimoner L’antracnosi de la vinya produïda per Manginia ampelina és…
pessebrisme

Diorama del germà Gilbert Galceran del monestir de Santa Maria de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)
© Monestir de Santa Maria de Solius / Generalitat de Catalunya
Folklore
Art
Afecció i art de construir pessebres.
Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina de figures, la…
míldiu

Fulla de vinya afectada per míldiu
Jerzy Opioła (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Micologia
Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies.
Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia lactucae ,…