Resultats de la cerca

Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la  Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…

Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs  i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA

Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions  Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals…

Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termes municipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta

Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la Generalitat, la…

Limita al nord amb Algirós, a l’est amb Poblats Marítims, al sud amb Quatre Carreres i a l’oest amb Pla del Real Està format pels barris d’Aiora, Albors, la Creu del Grau, Camí Fondo i Penya-Roja

Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el districte d’Algirós, al sud amb el Pla del Real, a l’oest amb la Saïdia i Rascanya Consta de dos barris, un amb el mateix nom del districte benimaclet  i l’altre amb el nom Camí de Vera Benimaclet era, com tants altres barris i districtes de València, una població independent que fou annexionada a la capital la segona meitat del segle XIX Mantingué l’estatus de pedania fins l’any 1970, quan quedà totalment absorbida per València En època medieval fou una alqueria musulmana que figura amb el mateix nom en el Llibre del…

Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap  i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat

Té l’origen en l’antic All Hallow Even que iniciava l’any del calendari cèltic Diu la tradició, que, per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’installessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis Els immigrants irlandesos transmeteren versions de la tradició a l’Amèrica del Nord a mitjan segle XIX, des d’on, especialment des dels Estats Units d’Amèrica, s’ha difós a la resta del món, convivint amb les tradicions pròpies com la  castanyada  als Països Catalans A aquesta celebració s’associen els colors negre,…

El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-65 Des de…