Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Joan Amades i Gelats
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Folklore
Folklorista, etnògraf i esperantista.
Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació…
, , , ,
mulassa
© MPG
Folklore
Entremès que consisteix en una figura de mula més o menys desfigurada (sovint amb el coll molt llarg), coberta de gualdrapes i portada per dos homes o més, que obria el pas, juntament amb el bou, de la processó de Corpus de Barcelona i d’altres poblacions catalanes.
Sembla que té l’origen en la mula del Naixement Tira coets i correcames per la boca És anomenada també mula guita o mula fera Ha persistit en les festivitats de nombroses localitats catalanes És un dels elements principals de la Patum de Berga
Domènec Umbert i Vilaseró
Folklore
Constructor de gegants.
El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó La seva…
Joan Tomàs i Parés
Folklore
Música
Músic i musicòleg.
Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i…
Aureli Capmany i Farrés
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Música
Folklorista i escriptor.
Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología…
, ,
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…
, ,
Adelaida Ferré i Gomis
Folklore
Literatura catalana
Indústria tèxtil
Folklorista.
Formada a Llotja Barcelona Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona 1911-51 Classificà els brodats de diverses colleccions i museus barcelonins Guanyà diversos premis oficials i collaborà en diverses publicacions Com a folklorista, es dedicà sobretot a l’estudi de les rondalles, de les quals en recopilà prop d’un centenar seguint les directrius de Rossend Serra , de qui fou deixeble Divulgà les seves investigacions en conferències i articles publicats a La Veu Comarcal Ripoll, Art Jove , Catalana , Catalunya , La Veu de Catalunya , Butlletí dels Museus i d’altres Una…
,
falcó
Falcons de Barcelona
Folklore
Cadascuna de les persones d’una colla que, enfilant-se les unes damunt les altres, fan diverses figures humanes, amb similituds amb els castellers.
Els falcons estan dirigits per un cap de colla, com en el cas dels castellers, i es vesteixen amb pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador lligat al cap Hi ha un nombre relativament reduït de colles, sobretot si es compara amb el de formacions castelleres, i majoritàriament es concentren a les comarques del Penedès La colla amb un millor palmarès són els Falcons de Vilafranca, que a la festa major d’aquesta ciutat del 2001 feu la seva millor actuació de la història, amb una amplíssima i difícil gamma de figures, a més d’assolir el seu primer…
drac
© MPG
Folklore
Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina