Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
àguila
Figura de l’Àguila de La Patum de Berga
© Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès pròpia de diverses poblacions catalanes (Agramunt, Berga, Palma, Girona, Olot, Pollença, Sitges, Valls, Vilafranca del Penedès, etc).
És representada encara a Valls àguila de Valls , en la festa major 24 de juny, per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles hom diu que fa la balladeta L’àguila acompanya altres comparses gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX Cal relacionar…
estel de l’advent
Folklore
Segons una tradició popular als Països Catalans, estel imaginari que apareix el primer dia d’advent i es fon la nit de Nadal.
La creença popular afirma que aquest estel anulla la influència màgica de la lluna durant tot el període
adobador
Folklore
Nom donat als curadors, remeiers i bruixots que exercien llur ofici especialment les nits de Cap d’Any i de Sant Joan.
cançó acumulativa
Folklore
Tipus de cançó popular en què a cada rescobla o estrofa, hom afegeix un nou element a la lletra i a la música.
Sovint l’acumulació d’elements musicals és acompanyada de la incorporació d’un nou cantaire Utilitzada pel folklore europeu, serví de base al ball acumulatiu A Catalunya, els exemples més coneguts són, entre d’altres, la cançó del mussol i la cançó de la Pastoreta
ball acumulatiu
Folklore
Dansa popular, generalment del tipus de ball rodó, en la qual a cada passada o rescobla de la melodia un nou ballador o una nova parella s’incorpora a la dansa, fins a arribar a un nombre determinat.
Fou molt estès arreu d’Europa i propi de les commemoracions folklòriques a l’aire lliure, dels aplecs de primavera i de les festes de l'arbre de maig Als Països Catalans, n'abunden els exemples ball de tres parts, al Berguedà, i ball de la Garideta, conegut a gran part de la Catalunya Vella
mascletada
mascletada a la plaça de l’ajuntament de València
© Fototeca.cat
Folklore
Al País Valencià, disparament successiu de masclets que hom fa durant algunes festes.
Són especialment importants les de les falles, i se solen fer de dia
martinete
Folklore
Música
Varietat de cant flamenc consistent en una estrofa de quatre versos, generalment octosíl·labs, i una tornada.
Hom l’interpreta sense acompanyament, i el seu origen data, probablement, del s XVIII Hom li atribueix influències gitanes
marraco
Folklore
Al Maestrat, personatge imaginari que hom anomena per fer por als nens.
macip | macipa
Folklore
A la costa de Llevant, encarregat d’organitzar i dirigir una festa de poble.
Els macips anaven a cercar les balladores que havien de prendre part a les danses i ruixaven els assistents amb almorratxes
mom
Folklore
Ball o farsa dansada que sol executar una comparsa, moixiganga, etc, en una festa o celebració.
Fou notable el celebrat a Pedralbes el 1701, en honor de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó i la seva muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia