Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
agulla
Folklore
Cadascun dels castellers que, situats dins el castell i encarats als baixos, aguanten els genolls dels segons per evitar que caiguin endavant.
majoret
Folklore
Cadascuna de les noies o adolescents que desfilen en uniforme militar de fantasia, brandant una vareta, acompanyades d’una banda de tambors i cornetes.
Martí Figueras i Gili
Folklore
Folklorista.
Fou molt popular durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX Tot i ser pagès, dedicà gran part de la seva vida a recopilar textos de drames i representacions populars Vida y muerte del glorioso San Martín , Rosaura , Fill pròdig , Aquesta recopilació de textos la donà a conèixer l’estudiós Pere Grases i González Una de les recopilacions més destacades fou la versió del ball d’en Serrallonga
Joan Soler i Amigó
Joan Soler i Amigó
Gemma Roset
Folklore
Pedagog i escriptor.
Treballà com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona És autor d’estudis d’història local i de folklore Festes tradicionals de Catalunya 1978, premi Crítica Serra d’Or, 1979, Barres i onades Relats d’història a Badalona 1982, premi Baldiri Reixac, Maig major Història de les Festes de Maig a Badalona premi Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes, 1985, Fiestas de los pueblos de España 1988, Mitologia catalana 1990, Nadal català 1995, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana 1998, Sant Jordi La diada La tradició L’actualitat 2000, Cultura…
xerrac
Jocs
Folklore
Estri de fusta amb una lamineta o llengüeta flexible que, en fer giravoltar la peça on va fixada, bat successivament les dents d’una roda dentada fixada a un eix, que serveix també de mànec, i produeix un seguit de sons secs i estridents.
Hom l’utilitzava sovint com a matraca durant la setmana santa, i també com a joguina
correguda de joies
Folklore
Cursa o correguda de cavalls muntats a pèl per llauradors, freqüent al s XIX a l’Horta i a la mateixa ciutat de València per celebrar esdeveniments polítics i altres.
Els guanyadors eren recompensats amb joies , normalment grans mocadors exhibits al portajoies, cèrcol fet de fulles mantingut a la part superior d’un pal
ball de cornuts
Folklore
Ball cantat humorístic d’homes sols, sovint disfressats amb banyes de moltó al cap, en nombre imparell, que hom ballava a les comarques septentrionals catalanes des de la Cerdanya al Rosselló i la Garrotxa, per Carnestoltes o a la matança del porc.
En acabar, els balladors s’aparellaven, i el que restava sol pagava el beure
cordó
Folklore
Conjunt de castellers que cenyeix la cassola.
En els castells grossos hi ha, a més, un segon cordó contracordó