Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
fireta
Folklore
Estris de cuina petits, fets de terrissa, de llauna, etc, per a jugar a cuinar.
Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al País Valencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…
faller | fallera
Folklore
Relatiu o pertanyent a les falles, especialment a les de València.
fallaire
Folklore
Persona que, amb una falla encesa a la mà, pren part en certes festes, especialment les que fan en alguns indrets dels Pirineus (des de l’Alta Ribagorça fins a Andorra) la revetlla de Sant Joan.
falla
Folklore
Manat de branques seques, brins, estelles o d’altres matèries combustibles que hom encén per fer claror, per anar a calar foc, etc., o també en determinades festes, com ara la de Sant Joan, a les comarques pirinenques (Falles dels Pirineus).
ball de l’arbre
Folklore
Ball rodó fet al voltant d’un arbre.
Costum antic molt estès a Catalunya amb el qual moltes vegades hom posava fi a una junta celebrada entorn d’un arbre
borreia
Folklore
Música
Dansa tradicional d’origen occità (Alvèrnia, Llemosí) i de moviment lleuger, que en la forma considerada més popular i més antiga és de compàs ternari, i binari en la forma que penetrà a la cort francesa a mitjan s. XVI i que fou introduïda a la suite
instrumental a mitjan s. XVII ( bourrée
).
boleres
Folklore
Ball popular de parelles, típic a Salamanca i a Burgos.
És executat al so de la guitarra i consta de quatre parts primera figura, cadena, el puente i la jota
havanera
Folklore
Dansa i cançó d’aire crioll antillà, de ritme indolent i compàs de 6/8.
És executada per diferents instruments de percussió Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito la qual, modificada, fou la base de la qual Bizet introduí a l’òpera Carmen Fou adaptada a la península Ibèrica des de mitjan segle XIX Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos , en castellà i també en versions catalanes i bilingües Era cantada habitualment a les tavernes Modernament hom celebra festivals d’havaneres a Calella de Palafrugell Baix Empordà i a d’altres indrets de la Costa…