Resultats de la cerca

Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars També tenien lloc…

Vida i obra Fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…

Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…

El costum fou molt estès als monestirs, a les catedrals i fins i tot a les escoles i universitats de l’edat mitjana Ja és esmentat al segle X per Ekkehard IV de Sankt Gallen, i tingué, malgrat les prohibicions freqüents, una llarga supervivència Han estat conservats alguns fragments, entre els quals dos de catalans en vers, del sermó —escrit per una persona gran— que en alguns llocs el bisbetó feia durant la missa Al Principat és coneguda la festa del bisbetó que hom celebra a Montserrat el dia de sant Nicolau

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos socials, els rituals i els actes festius els coneixements i els usos…

La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…

La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…

Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…