Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
enterrament de la sardina

Entrerrament de la sardina a Rubí (2010)
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
ball del ciri

Ball del ciri
© C.I.C.-Moià
Folklore
Ball de sis parelles , de caire seriós i greu, en què hom duu ciris, rams i almorratxes.
Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa Constituïa una cerimònia de traspàs d’atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d’administrador d’altar El moviment d’entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d’estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol En consta l’existència des del segle XVIII Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol
festes de Sant Antoni de Forcall
Folklore
Festa en honor a Sant Antoni Abat, també coneguda com a Santantonà, que se celebra a la localitat de Forcall (els Ports).
La celebració, que consisteix en una lluita allegòrica entre el bé i el mal, és una mescla particular de festa profana i religiosa, i està declarada festa d’interès turístic autonòmic L’element central és una foguera monumental o maio , feta amb llenya arreplegada pels homes del poble, al mateix temps que les dones elaboren les tradicionals rotlletes i coques de mitja lliura als forns La vespra de Sant Antoni és la Santantonà En el transcurs de la festa, els dimonis donen voltes a la foguera encesa disparant coets borratxos i obliguen Sant Antoni i Sant Pau a entrar a la barraca per ser…
ball de l’aigua-ros
Folklore
Dansa de gran cerimònia, ballada a Castellciutat (Alt Urgell) el dia de la festa major (15 d’agost).
D’origen medieval i amb una melodia i una coreografia típiques, és un dels balls d'almorratxa comuns a la Catalunya Vella
quaresma
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a…
serrar la vella
Folklore
Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma.
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…
Projecció exterior de la cultura catalana 2019
Música
Literatura catalana
Esport
Cinematografia
Art
Arquitectura
Teatre
Folklore
Rosalía, juntament amb J Balvin, va rebre el premi MTV al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó © MTV Rosalía, Rosalía i Rosalía Si el 2018 podia haver-hi algun dubte sobre quina va ser la nau capitana de la cultura catalana a l’exterior, l’any 2019 va dissipar totes les possibles incerteses Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía , es va consolidar com la catalana més universal del moment de manera incontestable Al març va publicar el megaèxit Con altura , un homenatge al reggaeton que es va convertir en el segon videoclip més reproduït del 2019…