Resultats de la cerca

Estretament vinculat al món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Fou tècnic de l’Ajuntament de Terrassa i de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-2021 Collaborà en la creació de l’Associació Cultural Joan Amades 1995, on assumí la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia de la seva mort —aquí dirigí la collecció “Biblioteca Joan Amades” i la reedició de la “Biblioteca de Tradicions Populars”— Fou un dels impulsors de la renovació de la Festa Major de Terra a…

Des del primer any s’especialitzà en la música tradicional d’instrumentació autòctona de qualsevol procedència Fins a l’edició del 1996 han passat pel FIMPT més de dos-cents cinquanta grups, des de formacions molt elementals i estrictament ètniques fins a grups que treballen en la reelaboració de la música tradicional, la creació de noves propostes musicals a partir dels referents sonors i rítmics d’aquesta o la fusió amb altres tipus de música Simultàniament als concerts, l’entorn del FIMPT promou nombroses iniciatives acadèmiques com les sessions fundacionals de l’Aula de…

De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking 1962, de NRay, i de The Fall of the Roman Empire 1964, d’AMann Fou un dels promotors de la creació de la…

Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, tot presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies L’any 1979 collaborà en la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments…

Sastre d’ofici, s’inicià en els vestits per a imatgeria festiva quan el 1956 la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona li encarregà la nova indumentària per al gegant Antoniu Ricu i una remodelació del cap del Bou amb motiu de les festes de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre El resultat tingué tant èxit que també li encarregaren de reconstruir els Gegants Vells, el 1959, i aconseguí crear unes figures d’allò més solemnes i impactants A partir d’aquests èxits inicials, el 1960 li encarregaren la reconstrucció dels Gegants del Pi de Barcelona i, el 1961, la restauració…

La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les…

Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de…

A les festes de Sant Joan de Ciutadella, formen la junta de caixers , renovada cada bienni, el caixer senyor, el caixer capellà, el caixer menestral, els dos caixers pagesos i el caixer fadrí El caixer senyor o caixer cavaller és el president de la festa antigament el càrrec era reservat al clavari de la universitat, però actualment és elegit entre els hereus o caps de casa de les famílies de l’aristocràcia ciutadellenca pels antics caixers senyors, constituïts en junta permanent El caixer senyor és qui nomena la resta de la junta, llevat el caixer capellà , nomenat per la cúria i conegut…