Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Esbart Català de Dansaires
Dansa i ball
Folklore
Entitat dedicada a l’estudi, la difusió i el foment de la pràctica de la dansa i els costums tradicionals catalans, fundada el 1907 a Barcelona.
Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…
Cels Gomis Mestres

Cels Gomis Mestres
Enciclopèdia Catalana / David Campos
Excursionisme
Folklore
Excursionista i folklorista.
Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans
Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
Folklore
Festival folklòric iniciat l’any 1972 i organitzat per l’esbart Lluís Millet.
Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’ADIFOLK Associació per a la Difusió del Folklore En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta En els seus inicis, les JIF se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any…
xiquet de Valls
Folklore
Nom amb el qual és conegut popularment cada un dels castellers i que n’ha esdevingut un sinònim.
El nom ha estat emprat per colles de Valls com a nom propi de l’entitat els Xiquets de Valls 1939-1947, la Colla Vella dels Xiquets de Valls 1947 i la Colla Joves Xiquets de Valls 1972
Roda d’Espectacles al Carrer
Folklore
Programació d’activitats de cultura popular per a infants que organitza l’Associació d’Espectacles La Roda, fundada el 1977, des del principi de la dècada del 1980 en diferents pobles i ciutats de Catalunya.
Aquesta mateixa entitat és la responsable, cada mes de maig, de la Tamborinada, una macrofesta infantil que se celebra al parc de la Ciutadella de Barcelona Xarxa Cultural i Rialles són, juntament amb La Roda, els principals cicles i activitats d’arrel tradicional adreçades als infants
Morràpita
Folklore
Altres esports
Associació cultural de Sant Carles de la Ràpita que té la missió de promoure el joc tradicional de la morra.
Malgrat que es realitzaven campionats regulars en aquesta localitat des del 1982, no fou fins el 2005 que aquest joc començà a consolidar la seva promoció gràcies a les activitats impulsades per aquesta entitat, com l’organització de torneigs locals, comarcals i internacionals, la realització de tallers, l’intercanvi amb associacions d’altres regions europees i la integració del joc en les festes locals Forma part de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals
Josep Esteve i Seguí

Josep Esteve i Seguí
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura
Farmacèutic i escriptor folklorista.
Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el…
Salvador Palomar i Abadia
Folklore
Etnòleg i dinamitzador cultural.
Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa, dedicada a la recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional, actualment reconvertida en Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis sobre les festes i les manifestacions que hi intervenen, el teatre popular, els grups de foc, els jocs, els oficis i les creences Destaquen La Tronada, festa a Reus 2001, El ball de diables al Baix Camp 1987 i El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat 2007 També ha coordinat campanyes d’investigació i…
Francesc Badenes i Dalmau

Francesc Badenes i Dalmau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Folklore
Poeta.
Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a Las…
,