Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
boc de Biterna
Folklore
Nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans.
Segons una creença medieval molt difosa, el dimoni s’apareixia en forma de boc i era adorat per les bruixes reunides en sàbat És esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre d’ordinacions de la vall d’Àneu s XV Probablement es tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme
marraco
Folklore
Figura d’animal monstruós que rodava com un vehicle, treia una llengua molt llarga i era exhibit a la processó del Corpus de Lleida.
ball de gambetó
Ball de gambetó durant la festa del Roser, a Riudaura
© Fototeca.cat
Folklore
Ball de caire religiós que hom ballava a Ridaura (Garrotxa) per la festa del Roser.
L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà
ball enrobat
Folklore
Part final d’una variant del ball cerdà, la qual solament era tocada en dies de festa grossa; el ballaven vestits amb les millors robes i ornaments.
dijous dels Compares
Folklore
Tercer dijous abans de carnestoltes, en què era costum que el qui havia estat padrí o compare aquell any feia un obsequi, normalment joies o roba, a la comare.
carnestoltes
Folklore
Ninot de palla vestit amb roba, generalment amb un nas llarg; hom el penjava per finestres, balcons i places públiques, durant el carnestoltes, i era cremat el darrer dia.
estel de Nadal
Folklore
Representació popular (un estel amb cua) de l’estel que, segons la narració de l’Evangeli de Mateu, guià els Reis Mags fins al lloc on era l’infant Jesús.
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat…
castanyada
Menjars típics de la castanyada
© Adobe Stock / Nico
Folklore
Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que hom sol fer la nit de Tots Sants.
Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions grans, pels…
joc
Folklore
Literatura
Representació teatral de caràcter popular, sobre un text humorístic, en vers, i de trama senzilla, sense decoracions però amb un cert utillatge escènic, que se solia celebrar en les festes de carrer o de poble al País Valencià, a la segona meitat del s XIX.
Era una derivació de les actuacions dels colloquiers colloquier