Resultats de la cerca

Fundada el 1939, substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928 Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions A més, custodia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles Té la seu a l’actual Museu Faller, a…

Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre…

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina de figures, la…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…

Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936 Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual

Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…

Tot respectant els pessebres tradicionals pessebre ha consagrat arreu l’ús del guix Escola de Barcelona Posseeix una important collecció de figures de pessebre El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un paper important en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Foederatio Praesepistica

Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…