Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Martí Figueras i Gili
Folklore
Folklorista.
Fou molt popular durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX Tot i ser pagès, dedicà gran part de la seva vida a recopilar textos de drames i representacions populars Vida y muerte del glorioso San Martín , Rosaura , Fill pròdig , Aquesta recopilació de textos la donà a conèixer l’estudiós Pere Grases i González Una de les recopilacions més destacades fou la versió del ball d’en Serrallonga
arbre de Nadal
Folklore
Avet o arbre similar, que, guarnit amb llums i objectes lluents, és un dels elements decoratius de Nadal més importants a les llars occidentals.
Hom sol penjar-hi presents la nit de Nadal Originari d’Alemanya, a mitjan segle passat fou introduït a França i a Anglaterra Actualment s’ha difós als Països Catalans
borreia
Folklore
Música
Dansa tradicional d’origen occità (Alvèrnia, Llemosí) i de moviment lleuger, que en la forma considerada més popular i més antiga és de compàs ternari, i binari en la forma que penetrà a la cort francesa a mitjan s. XVI i que fou introduïda a la suite
instrumental a mitjan s. XVII ( bourrée
).
Joan Catany
Folklore
Glosador.
Versificador fàcil, entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme Sembla que escriví una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca a mitjan s XVIII, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1774 i següents fins a 1750 de Sebastià Gelabert 1846 Fou correntment anomenat Catanyet
enterrament de la sardina

Entrerrament de la sardina a Rubí (2010)
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
Folklore
Organització que agrupa les colles de diables i dimonis de Catalunya, i també dels Països Catalans.
Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA
havanera
Folklore
Dansa i cançó d’aire crioll antillà, de ritme indolent i compàs de 6/8.
És executada per diferents instruments de percussió Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito la qual, modificada, fou la base de la qual Bizet introduí a l’òpera Carmen Fou adaptada a la península Ibèrica des de mitjan segle XIX Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos , en castellà i també en versions catalanes i bilingües Era cantada habitualment a les tavernes Modernament hom celebra festivals d’havaneres a Calella de Palafrugell Baix Empordà i a d’altres indrets de…
Halloween

Carbasses típiques de Halloween
Folklore
Festivitat tradicional, d'origen celta, que es celebra especialment als països anglosaxons la nit anterior a Tots Sants, el 31 d'octubre.
Té l’origen en l’antic All Hallow Even que iniciava l’any del calendari cèltic Diu la tradició, que, per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’installessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis Els immigrants irlandesos transmeteren versions de la tradició a l’Amèrica del Nord a mitjan segle XIX, des d’on, especialment des dels Estats Units d’Amèrica, s’ha difós a la resta del món, convivint amb les tradicions pròpies com la castanyada als Països Catalans A aquesta celebració s’associen els…
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats,…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…