Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Costumari català
Folklore
Conjunt d’estudis sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l’any (hivern, primavera, estiu i tardor), comentats i publicats per Joan Amades, en cinc volums (Barcelona 1950-56).
Les dades són de valor desigual, però és el recull més complet publicat sobre folklore català
Francis James Child
Folklore
Folklorista nord-americà, important per les recopilacions en el camp de la música i la poesia populars d’Anglaterra i Escòcia.
La seva obra de més abast és el recull The English and Scottish Popular Ballads 1882-98
Joan Soler i Amigó
Gemma Roset
Folklore
Pedagog i escriptor.
Treballà com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona És autor d’estudis d’història local i de folklore Festes tradicionals de Catalunya 1978, premi Crítica Serra d’Or, 1979, Barres i onades Relats d’història a Badalona 1982, premi Baldiri Reixac, Maig major Història de les Festes de Maig a Badalona premi Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes, 1985, Fiestas de los pueblos de España 1988, Mitologia catalana 1990, Nadal català 1995, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana 1998, Sant Jordi La diada La tradició L’actualitat 2000,…
Ambrosij Luk’janovič Metlinskij
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta, científic, editor, traductor i folklorista ucraïnès.
Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol
Antoni Vicens i Santandreu
Folklore
Glosador.
Fou conegut com l' amo Toni Vicens Santandreu de son Garbeta Protegit i impulsat per Antoni MAlcover, que el presentà i li féu aconseguir una certa popularitat a Barcelona, el 1897 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància 1883, i li publicà el volum Glosades 1907
Sara Llorens i Carreres
Folklore
Folklorista.
Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret, i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès, es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català i en publicà nombrosos articles a diverses revistes La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 El 1954 en fou publicat pòstumament, a Perpinyà, El llibre del cor , una mena de dietari íntim
Rafael Ginard i Bauçà
Folklore
Folklorista.
Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals i publicà, a més de poemes escadussers, el recull de prosa Croquis artanencs 1929 i El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre volums del monumental Cançoner popular de Mallorca 1966-74 Escriví, encara, una introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull 1948 i el pròleg al volum XXI de les Obres de Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés
Francesc Camps i Mercadal
Folklore
Metge, erudit i folklorista.
Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Dedicat als estudis d’arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment en la Revista de Menorca Utilitzà el pseudònim Francesc d’Albranca , que arribà a fer-se popular a Menorca Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l’illa publicà el recull d’articles titulat Derecho a la ignorancia 1894 La seva obra més important és Folklore menorquín de la pagesía 1918-21, premi de l’Ateneu de Maó 1912
Peter Christen Asbjørnsen
Folklore
Folklorista noruec.
Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs…
ballet
Folklore
Dansa i ball
Mena de dansa, considerada com una de les més característiques de Catalunya, especialment localitzada a ambdós vessants dels Pirineus.
Els seus moviments, simples i elegants, l’aire, cerimoniós i ple de correcció, i la frescor de la tonada en són les característiques essencials En general hom pot dir que el ballet consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre dues parelles i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire També porten el nom del ballet diverses danses procedents d’indrets diferents del país, les coreografies de les quals tenen poca cosa a veure entre elles el ballet de Déu d’Anoia, el ballet de Solsona, etc En un recull de danses coreogràfiques d’un…