Resultats de la cerca

Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret , i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès , es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català Compilà cançons i rondalles populars i publicà, a més d’estudis en diverses revistes, el recull  Petit aplec d’exemples morals 1906 La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 Deixà inèdit El rondallari de Pineda Com a narradora publicà Monòlegs per a infants 1918 i collaborà amb narracions breus a Feminal 1907-11 Alguns dels seus…

Les dades són de valor desigual, però és el recull més complet publicat sobre folklore català

La seva obra de més abast és el recull The English and Scottish Popular Ballads 1882-98

Treballà com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona És autor d’estudis d’història local i de folklore Festes tradicionals de Catalunya 1978, premi Crítica Serra d’Or, 1979, Barres i onades Relats d’història a Badalona 1982, premi Baldiri Reixac, Maig major Història de les Festes de Maig a Badalona premi Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes, 1985, Fiestas de los pueblos de España 1988, Mitologia catalana 1990,  Nadal català 1995, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana 1998, Sant Jordi La diada La tradició L’actualitat 2000, Cultura…

Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol

Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància  1883, i li publicà el volum Glosades 1907

Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals i publicà, a més de poemes escadussers, el recull de prosa Croquis artanencs 1929 i El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre volums del monumental Cançoner popular de Mallorca 1966-74 Escriví, encara, una introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull 1948 i el pròleg al volum XXI de les Obres de Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés

Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs…

Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com Queralt  1952-65 i Criterion Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra , on…

Els seus moviments, simples i elegants, l’aire, cerimoniós i ple de correcció, i la frescor de la tonada en són les característiques essencials En general hom pot dir que el ballet consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre dues parelles i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire També porten el nom del ballet diverses danses procedents d’indrets diferents del país, les coreografies de les quals tenen poca cosa a veure entre elles el ballet de Déu d’Anoia, el ballet de Solsona, etc En un recull de danses coreogràfiques d’un…