Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
mocadorada

El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, rep la mocadorada del Gremi de Mestres Confiters de València (06/10/17)
Presidència Generalitat Valenciana (CC BY-NC-ND 2.0)
Folklore
Present que fan tradicionalment a València, el 9 d’octubre, dia de sant Dionís, els fadrins a llurs promeses, consistent en dolços de massapà i sucre (piuleta i tronador) que imiten les formes dels coets homònims, els quals van embolicats en un mocador de cap.
El costum, popular a l’Horta, es generalitzà després a la ciutat, on, els darrers anys, el gremi de pastissers organitza concursos anuals per premiar les mocadorades millor presentades
aixecador
Folklore
En les colles de castellers, vailet del penúltim pis del castell que, excepció feta dels pilars, es posa de quatre grapes amb un peu per damunt de cadascun dels dosos
mentre s’agafa amb les mans dels braços d’aquests.
Per damunt seu traspassa l' enxaneta en coronar el castell També rep el nom d' acotxador o cassola
dosos
Folklore
Castellers que formen l’antepenúltim pis del castell.
En els castells de quatre pilars, cadascun d’aquests rep un peu dels dosos En els castells de tres pilars, un dels dosos es posa dret amb els dos peus sobre el mateix casteller del pis de sota i l’altre eixancarrat un peu a cada pilar
dansa de l’albat
Folklore
A les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, ball que feia la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.
La dansa de l’albat, que ha persistit fins al segle actual, es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori Albaida, Valldigna i del mortitxol Alacant
fireta
Folklore
Estris de cuina petits, fets de terrissa, de llauna, etc, per a jugar a cuinar.
Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al País Valencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple,…
emissari reial
Folklore
Patge enviat per Ses Majestats els Reis de l’Orient amb l’encàrrec de recollir les cartes que els infants del municipi els escriuen per demanar-los les joguines que volen que els portin els reis.
El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-65 Des de…
ball de Torrent
Folklore
Pantomima burlesca, pròpia del folklore del País Valencià (Torrent de l’Horta), constituïda per una sèrie d’episodis còmics d’una visita dels senyors del poble a les festes locals.
Aquests episodis han variat amb el temps En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries La senyora rep el nom de la virreina obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic Es presenta després una colla de gitanos o contrabandistes, que ballen El barber simula…