Resultats de la cerca

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral a Catalunya…

Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància  1883, i li publicà el volum Glosades 1907

Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals i publicà, a més de poemes escadussers, el recull de prosa Croquis artanencs 1929 i El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre volums del monumental Cançoner popular de Mallorca 1966-74 Escriví, encara, una introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull 1948 i el pròleg al volum XXI de les Obres de Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés

Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com Queralt  1952-65 i Criterion Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra , on…

Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret , i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès , es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català Compilà cançons i rondalles populars i publicà, a més d’estudis en diverses revistes, el recull  Petit aplec d’exemples morals 1906 La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 Deixà inèdit El rondallari de Pineda Com a narradora publicà Monòlegs per a infants 1918 i collaborà amb narracions breus a Feminal 1907-11 Alguns dels seus escrits foren recollits al…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales  amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions…

Vida i obra S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d’Urgell Les…

Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York  i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de Barcelona,…

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…