Resultats de la cerca

El jugador que fa de pare carbasser inicia una canterella que acaba amb el número allusiu a qualsevol dels participants Aquest, al seu torn, n'ha de designar immediatament un altre i així successivament les vacillacions dels jugadors en determinen l’eliminació i l’empenyorament d’algun objecte

Cada jugador disposa de quatre cartes repartides pel donador, les quals pot canviar per d’altres si anuncia el descart dient “mus” i si els altres jugadors hi estan d’acord Hom podrà repetir-ho les vegades que calgui, fins que un jugador digui “no hi ha mus” El plantejament estratègic del joc radica en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia la seva aposta n'hi ha de quatre tipus, calculada en funció del joc propi, del joc de l’acompanyant i de la previsió del comportament dels adversaris El joc acaba quan, després de diverses jugades, hom aconsegueix…

La mare pica a l’esquena del qui para, tot dient “escarabat, escarabat endevina qui t'ha tocat”, o altres recitats que varien segons els llocs Després crida per un pseudònim convingut un dels jugadors, que s’acosta sense fer remor i dóna un cop a l’esquena o a les anques del qui para aquest, una vegada és al seu lloc el qui li ha pegat, s’alça i ha d’endevinar qui ha estat Si no ho endevina, continua parant si ho endevina, para el qui li ha pegat

Els jugadors del bàndol que para se situen, inclinats, formant una filera perpendicular cavallfort a una paret Un dels jugadors, dret d’esquena a la paret, subjecta amb les mans el cap del primer de la filera, per tal de protegir-lo Els jugadors de l’equip contrari han de saltar al damunt de la filera i, si aquesta resisteix, guanya l’equip que para En cas contrari l’altre bàndol torna a saltar

Consisteix en què els jugadors es posen fent rodona, agafats per les mans i amb els braços estesos, tret del “gat” i la “rata”, que són dos jugadors, el primer dels quals ha d’encalçar el segon passant per sota els braços dels altres i seguint-lo sempre pels mateixos llocs on passa, fins que el pugui haver

Hom hi juga amb dues baralles de cinquanta-dos naips de valoració convencional, i guanya la partida el jugador que totalitza 9 punts o s’hi acosta més Hi juguen un banquer i fins a dotze jugadors La taula és dividida en dos taulers o compartiments a cada banda del banquer, el qual dóna cartes a cada tauler i a la banca En la varietat chemin de fer són banquers successivament tots els jugadors

L’un posa una fitxa en un dels nou punts d’un quadrat, dibuixat amb les diagonals i les mediatrius de cada cantó, i l’altre fa també el mateix El guanyador ha de collocar les seves tres fitxes en filera, tenint en compte que les fitxes —excepte la del mig— poden ésser canviades de lloc, però no poden ésser saltades

Cadascun agafa cinc cartes que, de comú acord, pot substituir per unes altres El qui fa més bases en cada mà s’anota un punt, i també el qui treu un rei de mostra Guanya qui aconsegueix primer cinc punts