Resultats de la cerca

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb Diaghilev que…

El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K…

Estudià a l’Institut del Teatre 1992-94 i a la prestigiosa escola PARTS Performing Arts Research and Training Studios, 1994-96 Fou ballarí de la companyia belga Rosas, de la ballarina i coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker 1997-2000 i el 2001 fundà la Robert Olivan Enclave Dance Company, actualment coneguda amb el nom de  Roberto Olivan Performing Arts ROPA , primer amb seu a Bèlgica i, des del 2016, a L’Obrador - Espai de Creació Deltebre, Baix Ebre En destaquen, entre d’altres, les coreografies de  De farra 2003, Le vertige du papillon 2003, HomeLand 2006, El quiosco de las almas perdidas…

Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946

Acusats de contrarevolucionaris, els seus pares foren depurats i morts pel règim soviètic Estudià a l’escola de ballet del Bol’šoj de Moscou , a la companyia del qual ingressà el 1943 Durant l'estalinisme el seu origen jueu i el fet de ser considerada poc afí al règim li comportaren la prohibició de sortir de l'URSS, que no li fou aixecada fins el 1959 El 1960 esdevingué ballarina principal de la companyia Dotada d’una tècnica excepcional, interpretà molts dels papers solistes del repertori tradicional, i destacà especialment en els d'Odette-Odile, d’ El llac dels cignes  Aurora, de La Bella…

Estudià mecànica de precisió del moviment a Graz, on, des del 1958, també estudià dansa El 1959 debutà com a ballarí al teatre de Graz El 1960 es traslladà al teatre de Bremen com a ballarí solista Amplià els seus estudis de dansa a l’Acadèmia Internacional de Krefeld i Colònia, amb Viktor Gsowsky i Nadine Legat, i jazz-dance amb Walter Nicks El 1962 esdevingué membre de la Companyia de Dansa de Colònia Collaborà amb George Ballanchine com a ballarí convidat El 1967 començà la seva tasca coreogràfica a l’Estudi de Dansa de Colònia Del 1968 al 1978 fou coreògraf de la Companyia de Dansa de…

Estigué en voga durant els segles XVII i XVIII a l’Europa occidental A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d’aquesta dansa de saló, una de les quals perdura com a número de les ballades del ball de gitanes del Vallès

La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues poblacions l’…

Nom amb què fou coneguda Manuela Hermoso Vargas Assolí notorietat el 1964, quan guanyà el Premi Internacional de Dansa del Teatre de les Nacions de París, amb l’espectacle  Antologia Dramàtica del Flamenc Fundà la seva pròpia companyia i posteriorment formà part del Ballet Nacional, per al qual creà la coreografia  Medea , a més de protagonitzar-ne moltes d’altres Collaborà també en diferents pellícules, com ara  España otra vez , de Jaume Camino 1969, i  La flor de mi secreto 1995, de Pedro Almodóvar Fou guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit de les belles arts 2006

Després d’estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà amb Roger Bernat el collectiu General Elèctrica 1996-2000, en el qual collaborà també com a actor El 2001 fundà la Societat Doctor Alonso amb la coreògrafa Sofía Asencio, amb qui també fou codirector artístic del festival MAPA Maig, Art, Paisatge, Acció a l’Alt Empordà Com a coreògraf combina moviment, paraula i música en peces com Cruza cuando el hombrecito esté en verde 1997, By Natural Piety 1998, Night 1998, John Kovach, State of Emergency 1999, guardonat amb el Prix d’Auteur dels Rencontres…