Resultats de la cerca

Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA

Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses…

Debutà al teatre San Carlo de Nàpols l’any 1830 Actuà a Roma, Viena, Londres, París i Peterburg El seu art era a mig camí entre el ballet romàntic i el virtuosisme de l’escola vienesa La seva gran popularitat es basava més en la gràcia personal que en el rigor tècnic Com a coreògrafa creà Rosida 1845, del qual escriví el llibret, i Gemma 1854

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de…

Estudià mecànica de precisió del moviment a Graz, on, des del 1958, també estudià dansa El 1959 debutà com a ballarí al teatre de Graz El 1960 es traslladà al teatre de Bremen com a ballarí solista Amplià els seus estudis de dansa a l’Acadèmia Internacional de Krefeld i Colònia, amb Viktor Gsowsky i Nadine Legat, i jazz-dance amb Walter Nicks El 1962 esdevingué membre de la Companyia de Dansa de Colònia Collaborà amb George Ballanchine com a ballarí convidat El 1967 començà la seva tasca coreogràfica a l’Estudi de Dansa de Colònia Del 1968 al 1978 fou coreògraf de la Companyia de Dansa de…

Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…

El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de…