Resultats de la cerca

De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races

Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

El 1939 debutà al ballet de l’Òpera de París La seva interpretació de Carmen la consagrà internacionalment 1949, i el 1950, amb La Croqueuse de Diamants triomfà en el music-hall Ha actuat en una dotzena de films i ha enregistrat discs Amb el seu marit, Roland Petit , dirigí el Casino de París 1969-72 posteriorment hi collaborà, amb el ballet de Marsella, que ell dirigí

Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…