Resultats de la cerca

Fou deixebla de FPrévost i, des del seu debut a l’Opéra de París en Les Caractères de la Danse 1726, s’establí com la principal ballarina de l’època, juntament amb MSalles La seva importància en la renovació de la dansa i en l’evolució de la coreografia és palesa en el perfeccionament de l' entrechat i la cabriola, figures fins llavors reservades a dansaires masculins, així com en la simplificació de la indumentària

Fou considerada la millor del seu temps Actuà a l’Opéra de París des del 1721 més tard anà a Londres, on causà alguns escàndols pel seu vestuari Tornà a París, on fou rival de Marie-Anne Cupis de Camargo Féu la coreografia de molts ballets

Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988

Des del 1894 actuà a l’Opéra de París Es féu cèlebre com a amant de Leopold II de Bèlgica En retirar-se publicà unes memòries Le ballet de ma vie 1955

De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda

Fou primer ballarí de l’òpera de París 1826, i ballà al King's Theatre de Londres 1828 Donà un vigorós impuls al ballet danès, format a l’escola francesa És autor de Det Konegliche danske 1849 i Mit Theaterliv 1847-77

Durant 20 anys fou el mestre de ball de Lluís XIV i assumí també la direcció de l’escola de l’Académie Royale de Dance Fixà les regles tradicionals de la dansa francesa noble, estructurà la tècnica de la dansa clàssica i en definí les cinc posicions

Debutà el 1942 amb Roméo et Juliette coreografia de Lifar Després passà als Nouveaux Ballets de Montecarlo i es féu molt cèlebre amb el film The Red Shoes 1948, amb M Shearer Més tard formà companyia pròpia i estrenà versions pròpies com el ballet Les amants de Teruel , 1959 Actuà amb el Ballet du XXe Siècle, de MBéjart i amb altres companyies per tot el món També conrea la pintura exposà a París 1973 i altres ciutats

Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa