Resultats de la cerca

Fou introduït en la suite de clavecí a la fi del segle XVIII En compongueren F Couperin, JPh Rameau, A Campra i, modernament, Grieg i M Ravel

Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d’introducció a d’altres danses Modernament ha estat emprada per Saint-Saëns, Fauré, Ravel, etc Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de les gitanes i de la dansa de Castellterçol A la Catalunya nova hi ha diferents modalitats del ball de bastons que duen aquest nom

De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir Se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscillant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven el so final…

El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre,…