Resultats de la cerca

La seva dansa serpentina , que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, PRoche, Raoul Larche Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà Identificava el seu art gairebé amb una mística Tingué com a deixebla Isadora Duncan Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life 1913

Debutà amb el Mordkin Ballet 1937 Juntament amb Richard Pleasant, fundà 1939 i després dirigí 1941-57 la companyia Ballet Theater Posteriorment esdevingué una mim notable

Influïda per l’art grec, revolucionà la dansa amb les seves teories sobre la llibertat i la naturalitat fou la primera a emprar música de concert per al ballet occidental Professà a Alemanya 1904, Grècia, França i Rússia 1921-24, i publicà tres llibres didàctics sobre la dansa i una autobiografia 1927 Morí d’accident

Actuà amb els Ballets Russes de Montecarlo 1938-41, a l’American Ballet Theatre 1941-45 i, com a primera ballarina del Ballet del marquès de Cuevas 1947-55, al Liceu de Barcelona 1949 i 1950 El 1961 fundà una escola de ballet a Canes

Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969 reprengué la…

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va publicar…

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Estudià amb Nižinskaja i Ličin Actuà com a solista als Ballets Russes de Montecarlo i a l’Opéra de París i passà després al New York City Ballet, de Gerge Balanchine , amb qui s’havia casat el 1946 Fou la primera ballarina americana que actuà a l’Opéra de París 1947 i al Teatre Bol’šoj de Moscou 1960 Fou una defensora dels drets dels indígenes nord-americans Un cop retirada, fundà el Chicago City Ballet 1974-87 La seva germana, Marjorie Tallchief Denver, Colorado, 19 d’octubre de 1927, també ballarina, estudià amb els mateixos mestres i actuà com a solista al Grand…

Des de molt jove estudià ballet i, casada amb el seu professor, n'adoptà el cognom professionalment Des finals dels anys trenta fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial ballà als Ballets Russes i en el cinema debutà el 1943 El 1948 interpretà el seu primer ballet important On Island With You , de R Thorpe Més endavant actuà en Singing in the Rain 1952 de S Donen i Gene Kelly, Band Wagon 1953 de V Minnelli, Silk Stockings 1957 de R Mamoulian, Party Girl 1958 de N Ray i altres Acabada l’època d’or dels musicals, interpretà papers secundaris en el cinema i la televisió

Es destacà en els films musicals, en la majoria dels quals fou parella de Fred Astaire Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar The Gay Divorcee 1934, Top Hat 1935, The Story of Vernon and Irene Castle 1939, Fifth Avenue Girl 1939, Kitty Foyle 1940, que li valgué l’Oscar d’interpretació, The Major and the Minor 1942 i Monkey Business 1952 Es retirà el 1969