Resultats de la cerca

Els anys trenta actuà en el ballet rus de Montecarlo, on interpretà Cotillon i Concurrence , obres coreogràfiques de G Balanchin Més tard dansà a l’Opéra de París i a San Francisco Entre les seves interpretacions destaquen Giselle , Le lac des cygnes i El sombrero de tres picos Actuà en alguns films Days of Glory , 1944 Invitation to the Dance , 1956 The private Life of Sherlock Homes , 1970, etc

Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…

Estudià a la Royal Academy of Dancing i a l’escola del Sadler's Wells Ballet, de Londres Fou primer ballarí del Sadler's Wells Theatre Ballet Dotat de tècnica perfecta i d’excellent mim, ha estat l’intèrpret dels principals papers masculins El 1966 féu una nova versió del Llac dels cignes

Es destacà en els films musicals, en la majoria dels quals fou parella de Fred Astaire Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar The Gay Divorcee 1934, Top Hat 1935, The Story of Vernon and Irene Castle 1939, Fifth Avenue Girl 1939, Kitty Foyle 1940, que li valgué l’Oscar d’interpretació, The Major and the Minor 1942 i Monkey Business 1952 Es retirà el 1969

La seva dansa serpentina , que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, PRoche, Raoul Larche Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà Identificava el seu art gairebé amb una mística Tingué com a deixebla Isadora Duncan Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life 1913

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Cada coreografia seva era realitzada harmoniosament, en estreta relació amb la música La utilització racional d’aquesta caracteritzà el seu estil, que es distingia per una gran puresa lineal de les formes corporals Actuà als Ballets de Diaghilev i als Ballets Russes de Montecarlo, i el 1934 s’installà a Nova York En aquesta ciutat fundà la School of American Ballet i esdevingué, successivament, animador de diverses companyies nord-americanes l’American Ballet, el Ballet Society i, a partir de 1949, el New York City Ballet, del qual fou fundador i director

Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988

Es formà amb G Gončarov i S Astaf'jeva Després de debutar el 1934, obtingué un gran èxit amb Le Baiser de la Fée 1935, d’Ashton, i es convertí en la principal ballarina del Sadler's Wells i del Royal Ballet Des del 1954 fou presidenta de la Royal Academy of Dancing Entre les seves actuacions cal esmentar les de Nocturne 1936, Dante Sonata 1940, Daphnis et Chloé 1951, El llac dels cignes 1954, dirigida per R Nurejev, amb el qual formà parella sovint i Paradis Perdu 1967, de R Petit Considerada una de les millors ballarines del s XX, el 1979 li fou atorgat el títol de “prima…

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va publicar…