Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
txa-txa-txa
Dansa i ball
Ball ràpid d’origen cubà de quatre temps.
Combina ritmes de la rumba i del mambo, caracteritzat perquè, en els dos primers temps, es fan dos passos lents acompanyats d’un moviment circular de malucs i flexió pronunciada de la cama que fa el pas i, en els dos últims temps, es fan tres passos ràpids gairebé sense desplaçar-se de lloc
sambra
Dansa i ball
Dansa gitana, d’origen probablement àrab o morisc.
És de ritme ràpid i sol anar acompanyada per un instrument de vent, com la dolçaina
samba
Dansa i ball
Dansa d’origen africà dels negres de Rio de Janeiro, São Paulo i Bahia.
De moviment ràpid i compàs de 2/2, 2/4 i 4/4, empra sovint la síncope Es popularitzà cap a l’any 1950 Darius Milhaud i Héitor Villa-Lobos han escrit fragments amb moviment de samba
foxtrot
Dansa i ball
Ball originat als EUA el 1912 i difós ràpidament per tot el món occidental.
D’un ritme ràpid —el seu nom significa el ‘trot de la guineu'—, habitualment en compàs 4/4, donà lloc a varietats diferents, algunes de les quals lentes, com el slow-fox , i unes altres de més ràpides, com el xarleston
quickstep
Dansa i ball
Ball ràpid d’origen anglès derivat del foxtrot, que comprèn passos de puntes i salts propis del xarleston i del claqué.
copeo
Dansa i ball
Ball popular mallorquí de parella, de ritme ràpid i ternari, en compàs de tres per quatre o de tres per vuit.
A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre versos en rima assonant, sovint d’una…
espardenyeta
Dansa i ball
Pas de dansa, que hom executa durant el contrapàs, consistent en un cop ràpid del taló d’un peu sobre l’empenya de l’altre.
Rep també el nom, especialment al Rosselló, d' ales o d' aletes
jive
Dansa i ball
Ball molt ràpid d’origen nord-americà derivat del bugui-bugui, molt similar al rock-and-roll, que s’executa amb salts, acrobàcies i moviment accentuat de malucs.
contrapàs
Coreografia del contrapàs llarg (s XVIII)
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…