Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
passamezzo
Dansa i ball
Dansa del Renaixement, probablement d’origen italià, de temps binari i pas lent.
És semblant a una pavana
varsoviana
Dansa i ball
Dansa francesa del segle XIX; de ritme 3/4, semblant a la masurca.
ländler
Dansa i ball
Dansa popular austríaca del s XVIII.
És molt semblant a un vals lent, i hom el considera l’antecedent d’aquest Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert escriviren diverses sèries de ländler Mahler els utilitzà en algunes de les seves simfonies
alemanya
Dansa i ball
Ball popular molt viu, de ritme ternari (compàs de 3/4) vigent als s. XVIII i XIX.
No sembla tenir cap relació amb la dansa alemanya de ritme binari que forma part de la suite Haydn, Mozart i Beethoven compogueren danses alemanyes El ritme d’aquesta dansa la fa semblant al vals
redova
Dansa i ball
Dansa polonesa sorgida al segle XIX, de temps ternari, ràpida, semblant a la masurca.
Fou popular a Catalunya
copeo
Dansa i ball
Ball popular mallorquí de parella, de ritme ràpid i ternari, en compàs de tres per quatre o de tres per vuit.
A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre versos en rima assonant, sovint d’una…
rigodon
Dansa i ball
Dansa d’origen provençal (segle XVII), en dos temps, de moviment moderat, a 2/4 o 2/2, semblant a la bourrée.
Fou introduït en la suite de clavecí a la fi del segle XVIII En compongueren F Couperin, JPh Rameau, A Campra i, modernament, Grieg i M Ravel
tango
Música
Dansa i ball
Ball americà d’origen mexicà o cubà i de procedència africana, amb un ritme semblant al de l’havanera, a compàs de 2/4, bé que més mogut.
Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc
merengue
Dansa i ball
Ball d’origen antillà semblant a la samba, caracteritzat per un moviment de malucs accentuat en sentit contrari al dels peus i per una lleugera flexió de genolls.