Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
dom
Geomorfologia
Forma hemisfèrica d’una massa rocosa.
En tectònica és el resultat de la intersecció de dos anticlinals aproximadament perpendiculars També es pot produir per intrusió ígnia o per laves viscoses Els doms tectònics, magmàtics i metamòrfics formen grans estructures caracteritzades per una superfície convexa cap amunt, amb pendents radialment simètrics cada cop més inclinats cap a la perifèria
relleu juràssic
Relleu juràssic
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de plegaments —on és característica l’alternança de capes de materials durs i de materials tous— simples i paral·lels.
Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn
estil dejectiu
Geomorfologia
Relleu format per un conjunt de plecs que presenten anticlinals i sinclinals aproximadament de la mateixa mida, factor que fa que els nuclis anticlinals apareguin molt amples, i els nuclis sinclinals, estrets.
Sol donar-se en llocs on l’estructura és d’estil saxó
sinclinori
Esquema dels elements d’un sinclinori
© fototeca.cat
Geomorfologia
Gran ondulació en forma de sinclinal, constituïda per una successió de petits plecs anticlinals i sinclinals.
Un sinclinori té un gran radi de curvatura