Resultats de la cerca

En la majoria dels casos, és la depressió central dels cons volcànics, de forma d’embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat A vegades la part central s’enfonsa i origina una depressió denominada cràter d’enfonsament , al fons de la qual hi pot haver diverses boques volcàniques o cons volcànics secundaris Els cràters també poden ésser localitzats als vessants o al peu del con volcànic

El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter

Les mides són molt variables van des d’un petit promontori fins a muntanyes d’una gran alçada La composició de la roca també és molt variable N'hi ha de secundaris, que es formen a l’interior de grans cràters o al vessant lateral d’un altre con També n'hi ha d’asimètrics

El desplaçament sol ésser lent, i va ocupant les valls o els punts més baixos fins que s’immobilitza per refredament Són freqüents en els volcans que expelleixen laves de tipus bàsic, que són molt fluides Quan un volcà té diverses erupcions separades per períodes de calma, les colades van restant sobreposades, la qual cosa permet l’estudi de les diferents erupcions que hi ha hagut