Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…
congost

Congost de Mont-rebei, a la comarca de la Noguera Ribagorçana
© Fototeca.cat - J. Vidal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents
rejoveniment del relleu
Geomorfologia
Represa de l’erosió sobre un relleu peneplanat (peneplanació) per descens del nivell de base.
solifluxió
Geomorfologia
Hidrografia
Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.
L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’un riu, etc
escorriment
Geomorfologia
Hidrografia
Descens o escolament superficial de l’aigua de pluja pels vessants de les muntanyes fins a formar els torrents.
L’escorriment pot ésser difús o concentrat, segons que es doni en terrenys amb cobertora vegetal, en els quals l’acció de les plantes atenua l’acció mecànica de l’erosió de l’aigua, o bé en terrenys sense vegetació, en els quals l’aigua es concentra ràpidament i acaba formant barrancs
canal
Geomorfologia
Escletxa o fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d’una cinglera i que presenta, normalment, poques dificultats per a l’ascensió o el descens.