Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
erosió diferencial
Geomorfologia
Erosió que afecta materials de duresa diversa.
Actua a diferent velocitat en les roques de duresa diferent, i amb més gran efectivitat sobre les que són blanes
relleu apalatxià
Esquema del relleu apalatxià; en groc, quarsites i en rosa, esquists
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral·leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes.
És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc
cuesta
Esquema del relleu d’una cuesta: F , front; D , dors; CR , capa resistent
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma característica que resulta de l’erosió diferencial d’estrats densos i tous, generalment poc inclinats.
Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple
estufador
Geomorfologia
Oceanografia
Cadascun dels forats de les roques de la costa formats per l’acció erosiva diferencial de les aigües de la mar, en batre-hi les onades.
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…