Resultats de la cerca

La seva formació és deguda a l’acció del pipkrake i a l’arrossegament sobre una lleugera capa de fang, ultra a l’acció de la gravetat La grèze litée és una formació característica del periglacial, que presenta una alternança de materials fins i grossos, corresponents a diferències d’intensitat de glaç periòdiques

Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat

És una zona de separació entre el glaç immòbil de la capçalera i el glaç en moviment de la llengua glacial Pot canviar de forma i dimensions segons les circumstàncies climàtiques La neu acumulada i el glaç de la part alta del circ tendeixen a emplenar-la, mentre que el moviment del glaç segons la gravetat —pendent de la llengua glacial— tendeix a fer-la com més va més ampla

La seva formació va lligada a la morfologia del terreny diàclasi, estratificació i a les condicions climàtiques així, en el medi periglacial els esbaldregalls han estat formats ordenadament gràcies a l’arrossegament d’aquests pel fang format a partir de l’acció destructiva del glaç sobre les roques gelivació En l’esbaldregall per gravetat els materials més grossos han estat acumulats més lluny del vessant que els petits

Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…

Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…