Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
colada volcànica
Geomorfologia
Massa de lava que surt a l’exterior a través d’un cràter i que s’escampa bo i mantenint la temperatura suficientment elevada per a comportar-se amb fluïdesa.
El desplaçament sol ésser lent, i va ocupant les valls o els punts més baixos fins que s’immobilitza per refredament Són freqüents en els volcans que expelleixen laves de tipus bàsic, que són molt fluides Quan un volcà té diverses erupcions separades per períodes de calma, les colades van restant sobreposades, la qual cosa permet l’estudi de les diferents erupcions que hi ha hagut
corrasió
Geomorfologia
Acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent en les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació.
En xocar contra les roques nues fan un lent treball d’abrasió, particularment intens arran de terra, on la concentració de sorra transportada és màxima originen, així, formes peculiars relleus residuals, roques en forma de bolet i, en les masses rocalloses de consistència desigual, alvèols, nínxols o balmes En els sòls argilosos d’alguns deserts forma típics relleus de solcs i arestes inestables yardang Els còdols aïllats són també afaiçonats per la corrasió
atol
Perfil esquemàtic parcial d’un atol
© fototeca.cat
Geomorfologia
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon
.
Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes Les…
inlandsis
Geomorfologia
Hidrografia
Gran acumulació de glaç que, en forma de lent biconvexa, cobreix una superfície extensa, amb un gruix mitjà, a la part central, superior als 2 000 m.
Actualment hi ha dos grans inlandsis el de Grenlàndia 1 660 000 km 2 i el de l’Antàrtida més de 13 000 000 km 2 , restes de dos grans mantells glacials existents als períodes glacials quaternaris L’existència de l' inlandsis és deguda a la manca de fenòmens d’ablació més que no pas a l’abundància de precipitacions en forma de neu, especialment al centre de l' inlandsis A la perifèria es formen llengües que arriben a la mar, on es fragmenten i constitueixen icebergs
reptació
Geomorfologia
Abaixament lent del sòl causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen, prèviament desagregades a conseqüència dels solcs subterranis fets per animals i per les arrels, així com de la variació de volum deguda a l’alternança dels períodes de secada i d’humitat.