Resultats de la cerca

Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample

De roques calcàries i arenoses i amb vegetació de landa, és parc nacional des del 1951 Les principals altituds són el Peak 635 m i l’Axe Edge 552 m, prop de l’estació balneària de Buxton

Té 77 km de longitud

S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats importants, com…

Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…

S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril

D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…