Resultats de la cerca
Es mostren 10079 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
el Rossinyol
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua del Vallès Oriental, afluent, per l’esquerra, de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, al terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
Peak District
Espai natural
Part meridional de la cadena Penina, al N del comtat de Derby, Anglaterra.
De roques calcàries i arenoses i amb vegetació de landa, és parc nacional des del 1951 Les principals altituds són el Peak 635 m i l’Axe Edge 552 m, prop de l’estació balneària de Buxton
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
la Rierussa
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix vora Masquefa (Anoia), travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i s’uneix, per l’esquerra, a l’Anoia vora Gelida.
el Ricardell
Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà), amb el Ricardell en primer terme
© Fototeca.cat
Curs fluvial (altres)
Afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà, que neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius (Alt Empordà), i desguassa dins el de Biure, aigua avall del poble.
Ribamala
Curs fluvial (altres)
Torrent i espadat situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a Coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI
parc natural del cap de Creus
Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
parc natural del Cadí-Moixeró
parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…