Resultats de la cerca
Es mostren 4908 resultats
bordes de Sacrots
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), damunt el poble.
bordes de Sacòsta
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), a l’esquerra del riu de Bausén, aigua amunt del poble.
Peak District
Espai natural
Part meridional de la cadena Penina, al N del comtat de Derby, Anglaterra.
De roques calcàries i arenoses i amb vegetació de landa, és parc nacional des del 1951 Les principals altituds són el Peak 635 m i l’Axe Edge 552 m, prop de l’estació balneària de Buxton
bordes de la Rebuira
Borda
Grup de bordes del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte.
Ràmio
Borda
Nucli de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), situat a la vall del riu Madriu, a 1555 m alt.
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
bordes de Cortvassill
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la vall de Santa Magdalena, dins l’antic terme de Civís.
parc natural del Cadí-Moixeró

parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…
bordes de Conflent
Borda
Important grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), a la capçalera del Romadriu (1840 m alt.), al vessant occidental del coll de Conflent
(2150 m alt.), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.
bordes de la Comella
Borda
Grup de bordes de la parròquia d’Andorra la Vella, a la dreta de la ribera de Pratprimer, en un planell que domina la vila, a la banda oposada de la Valira.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina